_ Psicólogo Caldes de Montbui

Psicólogos Mollet del Vallès – Psicòleg a Mollet
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 –  65 381 188 7(petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

. Instruments

L’activitat professional dels psicòlegs clínics i de la salut està associada a la utilització de certs instruments, l’ús i correcta aplicació i interpretació de resultats suposa un nivell d’entrenament específic. Aquest entrenament s’adquireix mitjançant la fusió dels coneixements bàsics de la psicologia juntament amb els que s’adquireixen en el curs de l’aprenentatge de l’especialitat. En alguns casos, serà necessari un entrenament específic extraordinari. En tot cas, els coneixements bàsics de la psicologia es consideren imprescindibles per a l’ús adequat d’aquestes eines. A continuació es detallen els instruments materials que amb més freqüència s’utilitzen en la pràctica professional dels psicòlegs clínics i de la salut.

• Tests.

• Escales.

• Qüestionaris.

• Inventaris.

• Enquestes.

• Guies i protocols d’entrevistes.

• Instruments de autoregistre.

• Sistemes de registre en observació directa.

• Aparells de Biofeedback o retroalimentació.

• Aparells per a registre de senyals psicofisiològiques.

• Sistemes de presentació d’estímuls.

• Sistemes informàtics per a l’avaluació i la intervenció psicològica.

À mbits d’Actuació

1. Llocs d’Intervenció

La Psicologia Clínica i de la Salut ha tingut el seu tradicional àmbit d’aplicació al nostre país en els gabinets privats. El deficient desenvolupament de la nostra xarxa pública sanitària i el genuí interès d’exercir la seva professió per part de les successives generacions de psicòlegs han propiciat, durant molts anys, la creació i manteniment de centres privats especialitzats en Psicologia Clínica i de la Salut. Actualment, el sector privat de la Psicologia Clínica i de la Salut té un gran dinamisme i diversitat, podent-se trobar entre les seves files des dels gabinets unipersonals fins a centres més o menys complexos amb amplis equips multiprofessionals.

En l’àmbit públic, hi ha hagut des de fa uns 25 anys una progressiva incorporació de psicòlegs clínics i de la salut, que amb la Llei general de sanitat (14/86 del 25 d’Abril), han refermat i reforçat el seu paper dins de la Sanitat pública i de l’atenció sanitària. La seva funció és, en tots els casos, la d’un facultatiu especialista que treballa dins d’un equip multidisciplinar, encara que per desgràcia, en alguns casos, sense reconeixement de tal nivell laboral.

Pel que fa als llocs específics d’intervenció, hi ha diferents dispositius en què el psicòleg clínic i de la salut desenvolupa (o podria desenvolupar) les seves funcions adequant-les a l’especificitat derivada dels objectius d’aquests. Entre ells anem a nomenar els següents:

• Centres privats de consulta, assessorament i tractament.

• Equips d’atenció primària.

• Equips de salut mental.

• Unitats de salut mental de l’hospital general.

• Unitats de Psicologia de l’hospital general.

• Unitats de Neuropsicologia de l’hospital general.

• Unitats de rehabilitació hospitalàries o comunitàries.

• Hospitals de dia.

• Hospitals psiquiàtrics.

• Unitats o hospitals geriàtrics.

• Hospitals Matern-infantils.

• Unitats o centres d’atenció psicològica infantil.

• Unitats de dolor crònic i de cures pal · liatives.

• Centres de voluntariat o centres d’Organitzacions No Governamentals d’atenció a persones amb discapacitats.

• Unitats de Salut Laboral.

• Altres dispositius (Centres educatius, Equips de psicologia clínica en l’exèrcit, etc.).

Les diferents intervencions que es realitzen en aquests llocs podran anar dirigides a l’individu, família, ambient, equip sanitari oa tota la institució.

2. Àrees en què es treballa

En aquest apartat es tracta de llistar succintament alguns dels objectius específics d’intervenció del psicòleg clínic i de la salut en els diferents llocs on exerceix la seva funció. No es pretén, com en la majoria del document, l’exhaustivitat, sinó presentar el guió de les àrees de problemes a què sovint es troba més lligat el quefer laboral de la Psicologia Clínica i de la Salut.

En la seva faceta de psicòleg clínic l’àrea de dedicació prioritària és la de Salut Mental. És en aquesta àrea on el psicòleg clínic i de la salut porta més temps treballant. Segons les demandes fetes en aquesta àrea, en la població espanyola hauria una prevalença del 10-20% a l’any.

A més de les àrees de tractament, prevenció i rehabilitació, els psicòlegs clínics i de la salut assumeixen, dins el camp de l’assistència sanitària, papers rellevants en el camp de la investigació, la docència i la direcció de centres o unitats, d’acord amb la seva formació específica i habilitats. Així, els psicòlegs clínics i de la salut poden tenir:

• La direcció d’unitats o centres assistencials.

• La direcció i / o participació en treballs d’investigació.

• La docència en tot allò referent a la Psicologia Clínica i de la Salut.

3. Autonomia Professional i Relacions amb Altres Professionals

Qualsevol activitat que es consolida com a professió, ho fa perquè compleix requisits d’utilitat social elementals:

1. Oferir solucions en un camp d’intervenció determinat.

2. Posseir un bagatge científic-tecnològic, que acrediti una qualitat i rigor de la intervenció.

3. Que cobreixi demandes socials.

Si traduïm amb rigor el desenvolupament d’aquestes tres qüestions desenvolupades en pàgines anteriors d’aquest document, es compleixen els requisits per reclamar com a camp d’actuació del Psicòleg Clínic i de la Salut qualsevol àmbit d’actuació relacionat amb la salut des de la intervenció biopsicosocial social, manifestada per l’OMS

Aquesta concepció de salut ens orienta a desterrar prejudicis socials que encasellen a Psicòleg Clínic i de la Salut, en el món de “el mental” i que en definitiva perjudiquen a l’usuari perquè li ofereixen un model de salut dividit i dicotòmic, que no relacionen el mental amb el físic, separant per a estudi i intervenció el que en realitat és indivisible.

És clar que trencar aquest dualisme inoperant suposa un repte per a qualsevol professional de la salut, ja que com es pot observar en aquest document hi ha intervencions directes del Psicòleg Clínic i de la Salut sobre problemes Biomèdics: dolor, cardiovasculars, hipertensió, SIDA, etc.

Formaci ó

La formació del psicòleg clínic és l’element fonamental que garanteix la seva competència professional. Aquesta formació és el punt de partida de l’activitat professional del psicòleg i ha de romandre oberta, en contínua actualització.

La formació ha de ser tant teòrica com pràctica i utilitzar la metodologia apropiada d’acord amb els objectius concrets a cobrir.

Al nostre país aquesta formació s’organitza en tres blocs fonamentals: el primer es refereix a la formació bàsica que el llicenciat en psicologia obté durant la seva preparació universitària, el segon bloc és la formació especialitzada en Psicologia Clínica i de la Salut, i l’últim bloc és la formació contínua que el psicòleg clínic i de la salut necessita per estar al dia de tots els avenços científics en aquest àmbit i millorar la seva pràctica professional.

1. Formació Bàsica

La formació bàsica del psicòleg clínic i de la salut, ve determinada per la seva formació universitària de segon cicle, que el capacita per a l’obtenció del títol de Llicenciat en Psicologia.

En finalitzar aquesta formació bàsica el llicenciat en psicologia ha d’estar familiaritzat d’una forma àmplia i general en les tècniques i camps d’aplicació de la Psicologia Clínica i de la Salut.

En aquest sentit ha de conèixer la diversitat d’instruments i fonts d’avaluació i diagnòstic, les diferents tècniques terapèutiques, i les diverses àrees d’aplicació: individuals, grupals i comunitàries.

2. La Formació Especialitzada en Psicologia Clínica

Per a l’accés a la titulació d’especialista en Psicologia Clínica i de la Salut sempre es partirà de la titulació de Llicenciat en Psicologia, o els seus precedents en Filosofia i Ciències de l’Educació, Secció de Psicologia i Filosofia i Lletres, Secció Psicologia. Com hem esmentat anteriorment, des de l’àmbit universitari es proporcionarà aquells coneixements teòrics i habilitats tècniques i metodològiques necessàries per iniciar la formació especialitzada en Psicologia Clínica.

Els programes de formació especialitzada, s’han de basar en la realitat assistencial actual, així com en els avenços científics i tècnics aportats en la investigació bàsica i aplicada en Psicologia Clínica i de la Salut.

Característiques de la Formació

La formació ha de tenir una sèrie de característiques mínimes que ha de complir en tots els centres acreditats del territori nacional. Aquestes són les següents:

• La durada del programa serà de, almenys, tres anys.

• Constarà d’una formació pràctica realitzada a través de rotacions pels diferents dispositius o centres acreditats que permetin un contacte amb les diferents psicopatologies i tractaments.

• Una formació teòrica que complementi la formació pràctica.

• Al llarg de les rotacions el psicòleg en formació comptarà amb el suport d’un tutor que assessorarà i / o supervisarà les activitats del psicòleg en formació.

• El tutor sempre serà llicenciat en psicologia, amb almenys quatre anys d’experiència clínica, i realitzarà la seva pràctica professional en qualsevol dels centres acreditats com a psicòleg clínic.

• El treball del tutor-psicòleg serà recolzat, però no substituït, per la figura d’un supervisor en cada servei on s’efectuï la rotació. Ambdues figures, les del tutor-psicòleg i la dels supervisors de rotació, han d’estar en permanent contacte que permeti el compliment dels objectius de rotació.

Objectius del Programa de Formació Especialitzada en Psicologia Clínica

Per al compliment de les funcions previstes en aquest document, el programa de formació especialitzada en Psicologia Clínica i de la Salut haurà d’aconseguir:

• Capacitar als psicòlegs clínics i de la salut per a l’exercici d’una atenció integral i continuada des d’una perspectiva de salut integral, cobrint els nivells de promoció, prevenció, assistència i rehabilitació, tal com s’ha explicat en pàgines precedents d’aquest document .

• Capacitar als psicòlegs clínics i de la salut per al’exercici de les tasques d’avaluació, intervenció i tractament psicològics.

• Capacitar als psicòlegs clínics i de la salut per a l’exercici interdisciplinari que requereix una concepció multidimensional del subjecte i de la salut.

• Capacitar als psicòlegs clínics i de la salut per a l’exercici de tasques d’investigació i docència.

Circuit de Rotació

La rotació pels diferents centres acreditats és l’eix de la formació especialitzada, aportant la característica fonamental del programa que és l’adquisició de la formació a través de la pràctica professional.

El circuit de rotació es dissenyarà en funció de les necessitats de formació del psicòleg i ha de constar com a mínim dels següents dispositius:

• Centre d’atenció de trastorns psicopatològics o psicosomàtics de caràcter ambulatori i comunitari

• Unitats d’internament hospitalari de curta i llarga estada

• Dispositius o Unitats de Rehabilitació, específicament configurats com a tals.

• Altres dispositius sanitaris específics on el psicòleg pugui dur a terme la seva formació.

Continguts

La formació especialitzada cobrirà tots aquells aspectes específics i monogràfics en el camp de l’activitat de la Psicologia Clínica i de la Salut. Aquests poden abastar des de tècniques específiques d’avaluació i diagnòstic, tractaments i àrees específiques d’aplicació, fins a aspectes legals, jurídics i normatius vinculats al camp sanitari.

Avaluació dels Resultats de la Formació Especialitzada en Psicologia Clínica

El psicòleg serà avaluat al llarg de la seva formació especialitzada a través de:

• Una memòria anual de les activitats formatives, clíniques i investigadores en què hagi participat.

• Una investigació relacionada amb la seva formació teoricopràctica i assistencial. Aquesta investigació serà realitzada al llarg de la seva formació.

El tutor emetrà un informe anual sobre els tutoritzats que inclourà:

• Grau de compliment del Programa de Formació pel que fa als objectius i les activitats desenvolupades (memòries, investigació, etc.).

• Compliment dels objectius específics previstos en el Programa Docent, tant des del punt de vista de coneixements i habilitats adquirides com d’aptituds clíniques.

3. La Formació Continuada

És molt important habilitar els mecanismes necessaris per a la revisió, manteniment, actualització i adquisició de nous coneixements i habilitats, que permetin millorar i potenciar la pràctica professional en el camp de la Psicologia Clínica i de la Salut. Aquest objectiu es pot obtenir a través de programes de formació continuada específics.

Els programes de formació continuada podran estar formats per les següents activitats:

• Assistència a cursos d’actualització que suposin una posada al dia sobre aspectes relatius a l’activitat professional.

• Actualització bibliogràfica sobre els temes professionals, utilitzant els mitjans de documentació d’ús públic i privat.

• Utilització de les reunions professionals i científiques per intercanviar coneixements sobre intervencions concretes realitzades.

• Consulta a altres professionals experts quan s’intervingui sobre casos o problemes en què el psicòleg es vegi necessitat d’un suport o assessorament.

Acredita ció

1. Fonament de l’Acreditació

Hi ha dos pilars bàsics sobre els quals fundar la necessitat de l’acreditació de cara a l’exercici de la professió del psicòleg clínic i de la salut.

El primer pilar resideix en el fet que l’adequada formació del psicòleg clínic i de la salut requereix l’adquisició dels coneixements complementaris de caràcter pràctic que la formació estàndard de la carrera universitària, en general, no ofereix.

El segon pilar bàsic resideix en la responsabilitat moral que les institucions, que formen els psicòlegs, tenen a l’hora de garantir l’ús correcte dels instruments dispensats en mans de persones en formació. En l’àmbit de la intervenció amb éssers humans sembla inexcusable alguna modalitat de supervisió no només de les habilitats i competències professionals sinó també de l’adequació personal del psicòleg a les tasques per a les quals se li forma, sobretot pel que fa als aspectes ètics i deontològics.

Aquests dos pilars configuren els elements essencials de la necessitat de l’acreditació. Aquesta s’entén com la garantia tant per als psicòlegs com per a la societat que la formació que s’adquireix s’adequa als patrons científic-professionals més exigents, així com d’una utilització de les tècniques, instruments i procediments responsable, principalment en els seus aspectes ètics i deontològics.

2. Nivells de Formació i òrgans d’Acreditació

La formació del psicòleg clínic i de la salut es concep com un procés continu, en el qual hi ha, almenys, dues etapes ben marcades. La primera, anomenada de formació bàsica, conclou amb l’obtenció del títol de llicenciat en psicologia. La segona, anomenada de formació especialitzada, té com a conclusió l’obtenció del títol d’especialista. Sobre les característiques de les dues etapes ja s’ha parlat en un altre capítol d’aquest document. La formació continuada, però, no se cenyeix a cap seqüència temporal. La seva funció consisteix a actualitzar i millorar els coneixements i habilitats en camps temàtics específics, prèviament adquirits tant en la formació bàsica com especialitzada. Cada nivell de formació presenta les seves peculiaritats pròpies. El nivell de formació bàsica està impartit per la Universitat, i és una competència específica i exclusiva d’aquesta. El títol és aportat pel Ministeri d’Educació i Ciència, que és qui, en última instància, acredita la Universitat per impartir aquesta docència.

El nivell de formació especialitzada s’emmarca, a casa nostra, dins del model de formació PIR. Segons aquest model, els que formen els especialistes són els Centres públics i privats acreditats conjuntament pel Ministeri de Sanitat i el d’Educació i Ciència per a aquesta finalitat. Aquestes Unitats docents desenvolupen un programa de formació prèviament aprovat per una Comissió Nacional de l’Especialitat. El procés d’aprenentatge del psicòleg conclou, en el seu moment, amb l’obtenció del títol d’especialista, que atorga el Ministeri d’Educació i Ciència, que és, en última instància qui acredita al psicòleg que ha seguit aquesta via d’especialització.

La formació continuada no té cap estructura orgànica de control i acreditació. Els centres públics i privats dissenyen les seves activitats formatives sense atenir-se a cap criteri establert universalment al nostre país, que en garanteixi la solvència i adequació als patrons científic-professionals més rigorosos. És aquí on es percep la necessitat de la creació d’un òrgan col · legial, que amb la màxima participació de tots els àmbits professionals, exerceixi les funcions de supervisió i acreditació, constituint un registre de centres i persones acreditades en els diferents àmbits de la formació continuada .

En aquesta pàgina s’inclou un esquema explicatiu dels diferents nivells de formació i els seus corresponents òrgans formatius i d’acreditació.

3. Sobre l’Acreditació

Deixant de banda els nivells bàsic i especialitzat, en què està ben definit el procés d’acreditació, en l’àmbit de la formació continuada l’acreditació suposa la inclusió de les entitats i els psicòlegs que han realitzat la seva formació, en un registre que a aquest efecte obrirà el COP

L’acreditació de les entitats formadores no s’entendrà, en cap cas, com un acte administratiu estàtic, sinó que estarà sotmès a una periòdica supervisió i control.

En tot cas, caldrà que tant les entitats que formen com els psicòlegs que cursen les activitats formatives compleixin uns requisits mínims per poder ser acreditats.

4. De les condicions mínimes exigides per a l’Acreditació

Les condicions essencials que ha de reunir la formació especialitzada en psicologia clínica i de la salut ja s’ha vist en una altra part d’aquest document. El COP haurà de defensar que la formació especialitzada s’imparteixi complint rigorosament els requisits que s’han marcat en aquest document.

img55.gif (14806 bytes)

La formació continuada ha de estratificar per nivells i els requisits necessaris per a cada nivell han de ser establerts per la Comissió d’Acreditació Col · legial. En cap cas podran acreditar-se per la Comissió d’Acreditació Col · legial a professionals no psicòlegs.

5. L’Òrgan d’Acreditació Col · legial

La Comissió d’Acreditació Col · legial serà l’òrgan encarregat de portar el registre d’entitats i persones acreditades.

Idealment, en aquest òrgan col · legial haurien d’integrar, per mitjà dels oportuns acords i convenis, les diferents institucions i organitzacions prou representatives, d’àmbit públic o privat, amb competències en la formació dels psicòlegs clínics i de la salut.

Psicólogo Caldes de Montbui

Deja un comentario