_ Psicólogo Montmeló

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 –  65 381 188 7(petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

 

L’ésser humà és social per naturalesa. La relació amb els altres existeix des del moment de la concepció, ja amb la mare. Al llarg de la vida es viuen experiències que deixen les empremtes que dirigiran, conscientment o inconscientment, aquesta dimensió de la nostra persona.

El nucli familiar, en què creixem, ens aporta la base que ens permetrà sortir al món amb un equipatge emocional que ens impulsarà a conviure d’una determinada manera. En moltes ocasions, aquests fonaments permeten establir unes relacions equilibrades i satisfactòries que ajuden a gaudir de la vida. S’aprèn a reconèixer les necessitats afectives, a buscar la manera adequada de satisfer-les, en harmonia amb l’entorn, a desenvolupar-se com a persona integrada i capaç de viure en equilibri les facetes humanes (afectivitat, intel·lectualitat, salut, treball, grups socials…).

Però no sempre és així. De vegades les vivències, i les interpretacions que d’elles se’n fan, ens porten a una deriva que dificulta, o fins i tot impedeix que, les relacions siguin gratificants.

Quan es pensa en una relació de parella, probablement se’n té una idea, una fantasia de com agradaria que fos. Habitualment s’intenten conjugar dos aspectes: el racional i l’emocional. En funció del tarannà de cadascú, es donarà més rellevància als uns o als altres. Quan s’està en disposició de cercar parella, s’intenta seleccionar, de manera més o menys activa segons cadascú, aquella persona que s’apropa més al desig, algú amb qui poder dur a terme aquell projecte imaginari. Un projecte que organitza i esglaona les prioritats, les creences, els valors, en termes generals: com volem viure la vida en parella.

Un element que de cap manera es controla en tot el procés de l’emparellament és l’enamorament. Se n’ha parlat llargament sobre el tema, però en definitiva acaba sent una emoció incontrolada que empeny cap a una persona. Si apareix, sembla que la racionalitat no té lloc i això pot fer que obviem aspectes importants del projecte, si no esdevé, manca un ingredient necessari per consolidar la parella. Que no aparegui inicialment tampoc és senyal que no pugui anar emergint de mica en mica. En l’enamorament s’emfatitzen uns aspectes i d’altres s’ignoren, cal mantenir un contacte amb la realitat per no acabar tenint una imatge de la parella massa distorsionada, massa a la mida de cadascú.

Establir una relació de parella pot implicar tot el nostre ésser i aquest és el motiu pel qual és tan transcendent. Quan es va desenvolupant una relació fonamentada en l’honestedat, ràpidament es posa en solfa el projecte individual que anirà prenent una forma compartida i apareixeran els conflictes, inherents a l’ésser humà. La clau de la parella serà trobar la manera de gestionar aquests conflictes buscant la compatibilitat i la complementarietat, no pas forçant o negociant canvis que tard o d’hora es faran insostenibles.

És cert que moltes vegades es poden compatibilitzar molts aspectes, però també és cert que, a voltes, alguns d’importants ho fan impossible i el trencament és inevitable. Això pot deixar en una situació emocional fràgil, ple de dubtes, envers aquell projecte, envers la capacitat de triar la persona adequada i amb poca esperança de trobar un bon company de viatge.

La relació sempre és cosa de dos i per tant és bo i necessari que després d’un trencament se’n faci una anàlisi de les causes que ens han dut al final. Cal revisar la coherència del projecte i de les actituds. Sovint som poc conscients que volem una cosa però no obrem en conseqüència i generem contradiccions.

En cada relació, curta o llarga, podem aprendre alguna cosa de nosaltres mateixos que fins llavors desconeixíem i això permet fer un pas endavant per arribar a complir el nostre desig, un desig que també madura i evoluciona en funció de les experiències.

Anar descobrint-se en la complexitat, en la interrelació que s’estableix entre les facetes de cada membre de la parella, fa que cadascuna sigui única i irrepetible.

Per contra, quan no es pot processar bé l’experiència, pot convertir-se en una empremta que dificultarà properes relacions. De vegades, abocats a repetir inexorablement els mateixos patrons, de vegades buscant el pol oposat al que s’ha tingut.

Estem vivint un moment històric que ens permet, amb plena normalitat, molts tipus de parella. Això facilita que les persones puguin establir diferents tipus de vincles, uns més complets, d’altres més parcials. Tenim la possibilitat d’ajustar a la nostra mesura la parella que podem tenir, sense quedar encotillats en un model que no és el nostre.

Hi ha gent afortunada que no necessita moltes experiències per trobar la seva parella, i en canvi d’altres necessiten un llarg pelegrinatge fins a aconseguir-la. Sigui d’una manera o d’una altra, quan una persona pren l’opció de vida en parella, val la pena mantenir l’esperança que allò és possible i que només és qüestió de temps i creixement personal per gaudir-ne.

Quan una relació acaba val la pena donar-se un temps per fer el procés necessari que permet aprendre del que s’ha viscut, i després, si és el desig, trobar força i empenta per estar disponible per al que la vida ens regali

Psicólogo Montmeló

Deja un comentario