Fòbia

Psicólogos Mollet del Vallès – Psicòleg a Mollet
 
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONATel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Psicólogo en Mollet

Psicólogo en Mollet

                                                     
  FÒBIA

Una fòbia (paraula derivada de Fobos (en grec antic Φόβος, ‘pànic’, que era la personificació de la por en la mitologia grega, fill d’Ares i Afrodita) és un trastorn de salut emocional que es caracteritza per una por intensa i desproporcionat davant objectes o situacions concretas1 com, per exemple, als insectes (entomofobia) o als llocs tancats (claustrofòbia). També se sol catalogar com fòbia un sentiment d’odi o rebuig cap a alguna cosa que, si bé no és un trastorn de salut emocional, sí genera molts problemes emocionals, socials i polítics (vegeu xenofòbia, és a dir, l’odi als estrangers o estranys). Un estudi als EUA pel National Institute of Mental Health (NIMH) va trobar que entre el 8,7% i el 18,1% dels nord-americans pateixen de fòbies. 2 discriminant edat i gènere, es va trobar que les fòbies són la més comuna malaltia mental entre dones en tots els grups etaris i la segona més comú psicopatia en homes majors de 25. Contingut [amaga] 1 Tractament 2 Casos no psicològics 3 Classes de fòbies 4 Fòbia escolar 5 Usos no clínics del terme 6 References 7 Vegeu també 8 Enllaços externs 9 Bibliografia

Xavier Cornesa Lapena

fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999 L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.
Enllaços externs

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada número 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil. 

 Tractament

Les teràpies psicológicas3 que poden ser beneficioses per a les persones que pateixen fòbia són: la tècnica de “immersió” o les teràpies graduades d’exposició, entre les quals hi ha la Desensibilització Sistemàtica (DS). Totes aquestes tècniques s’emmarquen en l’enfocament de la teràpia cognitivoconductual (TCC) .4 5 6 En alguns casos, també poden ser d’ajuda els medicaments ansiolítics. La majoria de les persones que tenen fòbies entenen que estan patint d’una por irracional o desproporcionat, encara que aquest reconeixement no impedeix que segueixin manifestant aquesta intensa reacció emocional davant l’estímul fòbic. L’exposició graduada i la TCC treballen amb la meta de desensibilitzador a la persona i de canviar els patrons de pensament que estan contribuint a la seva por. Les tècniques basades en la TCC són sovint eficaços, sempre que la persona amb aquest problema estigui disposada a sotmetre’s a un tractament que pot durar alguns mesos (de vegades setmanes). Hi ha altres orientacions terapèutiques, com el psicoanàlisi o la programació neuro-lingüística (PNL) que aborden aquests problemes clínicament, però els seus resultats no s’han verificat científicament. Casos no psicològics El terme “fòbia” pot significar casos específics no vinculats amb la por. Per exemple, la hidrofòbia és la por a l’aigua, però també ho pot ser la incapacitat de beure aigua a causa d’una enfermedad7 (vegeu ràbia), o també pot descriure un compost químic que repel.leix l’aigua. Per la seva banda, la fotofòbia no significa únicament i necessàriament un temor a la llum: pot ser un problema físic en els ulls o una aversió a la llum que pot inflamables o dilatar la pupil. Classes de fòbies Article principal: Fòbies La fòbia, com a conseqüència d’una por més o menys conscient acompanyat d’un component ansiós, pot expressar-se de moltes maneres. Hi ha tantes fòbies com a persones, ja que cada individu pot desenvolupar una fòbia a qualsevol cosa, encara que es descriuen sovint alguns tipus més habituals, com l’agorafòbia (por als llocs públics) i la claustrofòbia (por als llocs tancats). Fòbia escolar Aquest tipus de por és molt important per la seva especial rellevància i relació amb el rendiment escolar. Méndez i Macià (1990) fan referència al fet que molts autors utilitzen aquesta etiqueta per referir-se a qualsevol problema d’assistència a l’escola a causa de la gran ansietat experimentada pel nen en el context escolar, tant si la por principal és a causa de la separació dels seus pares, com si és a causa d’algun aspecte específic de la situació escolar. Altres autors, en canvi, prefereixen parlar de rebuig escolar per referir-se a la no assistència del nen o nena a l’escola, ja sigui per la presència d’una fòbia escolar, ja sigui a causa d’un trastorn per ansietat de separació, insistint que són problemes diferents, ja que les situacions que el desencadenen són diferents. La fòbia escolar es refereix al rebuig prolongat que un nen experimenta a anar a l’escola per algun tipus de por relacionat amb la situació escolar. Amb tot, segons Ollendick i Mayer (1984), a la fòbia escolar hi ha dos tipus de variables: a) factors relacionats amb l’escolaritat, com la por a algun professor, baix rendiment escolar, problemes amb les relacions amb els companys, problemes per l’aparença o defectes físics, etc, ib) successos vitals negatius, malaltia prolongada, separació dels pares, morts, etc. La fòbia escolar es manifesta a través de tres sistemes de resposta: El motor o comportamental: el nen evita anar a l’escola o s’escapa d’ella. Les conductes components poden aparèixer a través d’una conducta negativista: no es vesteix o ho fa molt lentament entretenint constantment, no esmorza, no troba els materials de classe. Si se li obliga a anar es torna a casa, o no assisteix a la classe, deambulant pel recinte escolar o escapant-se. Si el porta a la força, crida, plora, picament de peus, tremola, s’agafa a la mare o el pare en el moment de la separació. I si, pel control dels pares i professors, ha de romandre a classe, la seva conducta pot ser altament pertorbadora, bé d’una manera activa o passiva. El psicofiológico: es posa de manifest a través d’una important activació vegetativa, dependent del Sistema Nerviós Autònom, en la seva branca Simpàtica: sudoració de les mans o tot el cos, tensió muscular elevada, sensacions de mareig o desmai, mals de cap, dolors d’estómac, vòmits, diarrea, necessitat constant d’orinar, taquicàrdia, etc. i és habitual trobar problemes relacionats amb l’alimentació i el son. El cognitiu-experiencial: el nen manifesta la seva negativa a anar a l’escola. I molt especialment es donen una sèrie de pensaments i imatges negatius sobre situacions escolars. El nen sol anticipar una sèrie de conseqüències negatives o desfavorables tendint a avaluar negativament les pròpies capacitats o situacions: li van a preguntar i li posaran mala nota, l’examen serà molt difícil, farà el ridícul, es quedarà en blanc, etc. , encara que potser hi ha alguna cosa de veritat en això ja que la presència de tanta ansietat interfereix amb els processos atencionals, recuperació del material emmagatzemat a la memòria, etc. Usos no clínics del terme És el temor o por a alguna cosa o objecte. És possible que un individu desenvolupi una fòbia sobre virtualment qualsevol cosa. El nom d’alguna fòbia es crea amb un prefix, majoritàriament d’arrels gregues, amb el sufix-fòbia, creant una enorme quantitat de possibles definicions. Molts termes són recopilades per la literatura mèdica, però hi ha casos més relacionats amb la sociologia que amb la medicina. Molts termes que porten el sufix-fòbia estan relacionats amb actituds negatives cap a certa categoria de persones o coses, de manera anàloga a l’ús mèdic del terme. Normalment aquestes “fòbies” es descriuen com por, disgust, desaprovació, prejudici, odi, discriminació o hostilitat contra l’objecte de la fòbia. La major part de les vegades són actituds basades en prejudicis com, per exemple, el cas específic de la xenofòbia (el rebuig cap a les persones estrangeres). La discriminació per classe social no es considera una fòbia mèdica, ja que és només un símptoma d’altres assumptes psicològics, resultat de creences sociopolítiques. En altres termes, mentre les fòbies mèdiques solen classificar-se com un temor deshabilitante, la discriminació té arrel en raons socials. Alguns exemples poden ser: Acrofòbia: por a les altures Agorafòbia: por als llocs oberts. Antropofòbia: Por a les persones o la societat. Aracnofòbia: por a les aranyes o als aràcnids. Autofobia: por de quedar-se sol. Bogifobia: por als follets. Canofobia: Por als gossos. Claustrofòbia: por als llocs tancats. Crometofobia o Crematofobia: Por als diners i valors de capital. Efebofobia: temor cap als joves o adolescents. Entomofobia: por als insectes. Francofobia: por dels francesos. Gamofobia: horror del matrimoni. Hemofobia: por a la sang. Homofòbia: por, desgrat o odi cap a l’homosexual o homoeròtics. Veure també lesbofòbia, bifòbia i transfòbia. Islamofòbia: por induït en contra de les cultures islàmiques o musulmanes. Lalofobia: por a parlar a altres o al públic en general. Necrofobia: por als morts / cadàvers. Ponofobia: por de fer qualsevol treball. Quimiofobia o chemofobia: prejudici contra les substàncies químiques. Sexofobia: Por al sexe, o algunes de les seves pràctiques. Telefonofobia: por als telèfons. Venustrafobia: por a les dones boniques. Xenofòbia: por o desgrat en contra dels estranys o estrangers. Zemifobia: temor als talps. Lutrafobia: temor a les llúdrigues.

psicologo mollet psicologos mollet