REPASO ESCOLAR MOLLET

Psicólogos Mollet del Vallès – Psicòleg a Mollet
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha I COL.LABORADORS
 
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
 
Tel 93 570 71 54 – 653811887
conesa@gmail.com
 

 ATENCIÓ PERSONALITZADA :: GRUPS REDUÏTS :: HORARIS FLEXIBLES :: PROFESSIONALITAT I EXPERIÈNCIA

us oferim una sèrie de consells de cara a l’estudi i a preparar els primers exàmens:

 

Descarregar les emocions abans de començar un examen. Si s’està tens, apuntar-les en un paper ajuda a afrontar-lo amb serenitat.

Treballar sota pressió consumeix la memòria operativa del cervell. Quan les preocupacions s’acumulen es perd agilitat mental i ens bloquegem. Descarregar les emocions apuntant-les en un paper ajuda a racionalitzar-les.

 

Esperar uns minuts abans de començar a contestar si ens quedem en blanc.

Respirar fondo ens ajudarà a recuperar la calma.

 

Fer autoavaluacions, exàmens, preguntes en grup, etc., ajuda a fixar el que s’ha après.

Està demostrat que preparar bé un examen ajuda a consolidar els coneixements.

 

Altres tècniques que ajuden a retenir el que estudiem és subratllar el que es llegeix i repassar coneixements que ja teníem apresos.

 

L’exercici físic ajuda a assimilar el que s’estudia i evita el desgast per l’estrès continuat.

És bo aturar-se en els estudis per fer una mica d’exercici. N’hi ha prou amb un passeig d’uns minuts. Després de l’exercici el cervell està més receptiu per a l’aprenentatge.

 

Mantenir les hores de son és important per fixar a la memòria el que s’ha après.

Passar la nit en blanc preparant un examen és un error habitual. No només pel cansament que provoca. La fase REM, en la qual es produeixen els somnis més intensos, és quan es produeix més activitat per a consolidar la memòria.

 

Llegir literatura o premsa ajuda a descansar la ment.

També serveix llegir el correu electrònic o fer algun passatemps.

 

Estructurar l’horari d’estudi com si fossin 40 hores de feina setmanals.

Incorporar uns hàbits d’estudi sistemàtics ajuda a rendir al màxim. Cal recuperar les hores setmanals que s’hagin perdut, però sense treure temps al dormir o a l’exercici fícic.

 

El lloc d’estudi ha de ser airejat, amb bona llum, sense sorolls i amb un ambient ordenat.

 

La persistència i la constància són claus per a superar amb èxit els exàmens.

No hi ha fórmules màgiques que supleixin l’estudi i l’esforç.

….

  • Fer repetir l’any és un procediment usat freqüentment a les escoles
    quan un nen o una nena no aconsegueix els aprenentatges esperats. Consisteix en reiterar
    el mateix nivell de desafiament fent que cursi l’any nou. La fonamentació
    d’aquesta pràctica no sol qüestionar-se. Està basada en una determinada
    concepció teòrica de l’aprenentatge, tot i que es decideix moltes vegades sense criteris
    clars i explícits.
    La repitencia i l’abandonament durant l’any escolar (generalment, després de les
    vacances de meitat d’any) són les manifestacions més evidents, més registrables,
    d’una successió de petits fracassos en l’experiència escolar dels
    nens i les nenes: no entendre els temes de la classe, faltar molt, no fer la
    tasca, no comptar amb útils i llibres per estudiar, viure situacions familiars
    adverses, patir per discriminacions i burles dins de l’escola, no tenir a
    qui recórrer per més suport i explicacions, haver de fer servir el seu temps per treballar
    al carrer oa la casa.
    La repitencia i l’abandonament escolar afecten principalment als més pobres. Les
    estadístiques mostren diferències notables en la taxa de repitencia: mentre que
    entre els nens i les nenes més pobres, 23 de cada 100 repeteixen; entre els més
    rics, 4,5 de cada 100. Per això, treballar intensament en la disminució de la
    repitencia i l’abandonament escolar és equivalent a treballar per la millora de les
    oportunitats educatives dels més pobres.
    Generalment, quan un alumne o una alumna està en risc d’abandonar la
    escola, l’explicació es concentra exclusivament en factors personals o del
    entorn socioeconòmic. Partint d’aquests supòsits, les estratègies de retenció
    solen assumir dues modalitats diferents, amb efectes de curt abast:
    1. La de baixar els nivells d’aprenentatge requerits per a la promoció, en un
    procés que es coneix com a “promoció social” i que al·ludeix a aquells
    casos, molt freqüents, en què s’aprova als alumnes i les alumnes o es
    els passa d’un any a un altre “perquè tinguin el certificat”, justificant aquesta
    actitud amb l’argumentació que pel seu origen social no van a continuar
    estudis en els nivells subsegüents. Aquesta modalitat es troba
    sostinguda per mites socials que consideren que els nens i les nenes que
    viuen en situació de pobresa o són culturalment pobres no poden
    aprendre.
    2. La de caràcter remedial, que implica
    “Posar en tractament” als alumnes
    i les alumnes amb dificultats,
    per superar els símptomes. Aquest “tractament”
    sol ser, per exemple, la
    repitencia, per veure si es poden
    aconseguir resultats donant-li “més dosis
    de la mateixa medicina “.
    A continuació, s’aborda aquest tema aportant
    dades estadístiques i algunes reflexions
    que poden acompanyar la discussió.
    15Propuestas per superar el fracàs escolar
    2.2. Inclusió escolar total, plena i oportuna
    La repitencia és un dels fenòmens que descriuen el fracàs escolar i té
    greus conseqüències, poques vegades considerades amb la deguda serietat o atenció.
    La informació, seriosament analitzada, revela situacions greus en els itineraris
    escolars de molts nens, nenes i joves. És possible que les altes taxes
    escolarització aconseguides en l’Argentina en comparació amb les de la regió
    hagin desviat el focus de l’anàlisi detallat de les característiques de les
    trajectòries escolars dels alumnes i les alumnes i com a resultat, la consciència
    sobre els enormes costos associats a la repitencia és feble, tant pel que
    que fa a la ineficiència en la prestació de serveis educatius, com en
    els impactes personals, socials i de productivitat, derivats d’una situació
    vinculada a la repitencia reiterada, que és l’abandonament.
    Des de la perspectiva de la política i la gestió del sistema educatiu, i per
    enquadrar les seves responsabilitats pel que fa a la disminució del fracàs escolar
    dels nens, nenes i adolescents que viuen en situació de pobresa, es plantegen
    dos conceptes rellevants: la inclusió escolar total, plena i oportuna com a dret;
    i les oportunitats educatives com a tret de l’oferta de l’Estat per exercir
    aquest dret, canalitzat a través de totes i cadascuna de les escoles.
    El concepte d’inclusió escolar es desagrega en les següents notes:
    Inclusió escolar total: implica l’atenció a la totalitat de la població
    des de l’accés fins al completamiento, almenys de l’escolarització
    obligatòria. Per a això, l’oferta ha d’estar “allà on hi ha la gent”. La contracara
    de l’escolarització total és la desescolarització.
  • Inclusió escolar oportuna: fa referència a la fluïdesa dels itineraris
    escolars, en tant permeten cobrir les etapes en temps previst i amb
    satisfacció de les seves necessitats bàsiques. En el cas del sistema educatiu
    argentí, implica 13 anys d’escolaritat com a mínim, cursats entre els
    5 i els 17 anys d’edat, i significa l’assoliment de les expectatives fixades en els
    continguts acordats federalment.
    Inclusió escolar plena: fa referència a la qualitat i pertinència de les
    experiències educatives que “s’apilen” els alumnes i les alumnes en la seva
    recorregut, partint des de la “riquesa” de les oportunitats que ofereixi el
    sistema, evitant generar propostes de menor qualitat per als sectors
    d’inclusió més difícil.
    Atès que la inclusió escolar és un dret de la infantesa i l’adolescència, ha de
    poder ser exercit en totes i cadascuna de les escoles. Per tant, és responsabilitat
    essencial de l’Estat, nacional i de les províncies, garantir les condicions en
    les quals les escoles i els seus docents produeixin l’àmbit d’ensenyament adequat.
    Les oportunitats educatives refereixen a l’oferta del sistema educatiu a la qual
    té accés la població, amb les escoles a les que pot assistir, considerada en
    el seu conjunt o per estrats. Aquestes oportunitats educatives estan suportades en
    dues dimensions fonamentals:
    Les condicions organitzatives possibilitadores de l’oferta del sistema
    educatiu.
    La proposta d’ensenyament que es presenta als alumnes i les alumnes.
    Tots poden aprendreL’ampliació de les oportunitats educatives es refereix a la concentració addicional
    i intencional de recursos per adequar amb sentit de millora les condicions
    possibilitadores i les condicions d’estructuració de les experiències de
    aprenentatge, en funció de necessitats d’aprenentatge de més complexa resolució
    relacionades amb privacions econòmiques, dificultats biopsicològiques, etc.
    L’itinerari escolar és l’experiència personal, subjectiva i particular a la situació
    d’un alumne o una alumna, en una escola o una successió d’elles, en un
    context determinat; és resultat de la utilització de les oportunitats educatives
    l’abast i / o possibilitat d’elecció d’alumnes, alumnes i famílies.
    Dins de paràmetres equivalents de condicions possibilitadores satisfetes,
    és l’estructuració de les experiències d’aprenentatge de les que participen els
    alumnes i les alumnes el factor principal que configura la quantitat i qualitat de
    el seu itinerari escolar.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>